Història

HISTÒRIA DEL CASAL

De Casino a Casal de barri.

A final dels anys vint del SXX ja s’havia consolidat la veïnada  de la barriada i va ser quan es va constituir l’Asociación de Propietarios e Industriales de Fargas, Mulassa y sus contornos, formada per un nucli de periodistes i d’altres famílies del barri, amb el criteri d’organitzar activitats per al divertiment de tothom: grups de teatre, festa major, Carnaval, balls de diumenge, jocs florals…

Casino (1928)

Amb la intenció d’aconseguir un local social, van començar a buscar la manera d’obtenir-lo. La solució va venir de mà de Mateu Rovira i Concepció Ribó que eren els propietaris del solar del carrer Pedrell 69, on hi ha ara el Casal. Van cedir a l’associació veïnal l’esmentat terreny a molt baix preu, amb l’objectiu que s’hi construís un edifici de serveis a la comunitat: un casino cultural i una cooperativa de consum.

Les obres del Casino es van sufragar gràcies a una fórmula de propietat reivindicable a través d’uns bons de 25, 50 o 100 pessetes amortitzables, que van pagar els socis.

L’edifici el va projectar Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968).

La primera reunió que s’hi va celebrar va ser el 29 de setembre de 1928 quan l’edifici no era acabat del tot. Constava d’una sala-cafè i una sala d’espectacles amb escenari per a representacions teatrals. Molt aviat es va veure la necessitat de dotar-lo de llotges.

El teatre va ser l’activitat que més gent reunia i la que tenia més èxit. La primera representació teatral es va celebrar el 8 de desembre de 1928.

Durant la Guerra Civil sembla que van continuar per un temps les representacions teatrals amb el nom de Casal Hans Beimler amb l’anomenat Teatre del Poble del PSUC. Aquest, però, és el període més poc conegut del Casal.

A la postguerra l’entitat veïnal va intentar tirar endavant, però se’ls va clausurar el local i a causa de deutes, els van embargar tot el que hi havia a la sala-cafè. Van vendre l’edifici i va desaparèixer l’entitat que havia durat més de 25 anys.

Durant un temps el nou propietari va explotar el local com a Cine Casino. En aquells anys, el rector de la parròquia Sant Antoni de Pàdua, Josep Bundó, en conèixer les dificultats econòmiques del propietari del Casino i de les activitats que hi volia dur a terme, va iniciar la gestió per aconseguir els diner per comprar-lo. Al setembre de 1951 dirigia una carta als feligresos per informar-los de la situació i de la necessitat de posar-hi diners i esforços per comprar el Casino.

Casal Familiar Sant Antoni de Pàdua (1952)

El 19 de desembre de 1951 es crea una entitat parroquial; s’anomena Casal Familiar de San Antonio de Pàdua. S’aconsegueixen una sèrie d’avals i aportacions dels veïns i al gener de 1952 s’efectua la compra del Cine Casino.

En algunes memòries d’activitats d’aquella època es detallen aportacions de treball, materials i ajuts de tota mena per tirar endavant el funcionament del Casal Familiar Parroquial de Sant Antoni de Pàdua.

El teatre continua sent una activitat rellevant. També s’hi jugava a escacs, ping-pong, billar, bàsquet, futbol… i l’Esbart dansaire de Sant Jordi.

A començament dels anys seixanta es va formar un grup juvenil amb un grup d’amics dins del moviment catòlic.

A mitjan dels anys seixanta, l’activitat infantil i juvenil va adquirir molta força al Casal; va ser l’època de la creació de l’Agrupament Prat de la Riba i l’Esplai Picabufa.

Cap als anys setanta es va començar a desfasar l’enfocament religiós del Casal Familiar i la realitat social canviant. El moviment juvenil era molt fort.

Al final dels noranta les deficiències de funcionament i d’estructura física del Casal van impulsar a la Junta del moment a buscar alternatives per a la viabilitat del Casal.

Amb el consens dels socis es va començar a negociar amb la parròquia i l’Arquebisbat per trobar-hi una sortida, però les converses es van encallar durant gairebé quatre anys.

Al 2005 l’associació del Casal juntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Font d’en Fargues, van engegar la campanya El Casal és barri. Totes les accions que es van desenvolupar dins d’aquesta campanya van donar l’empenta necessària perquè les negociacions fossin entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Arquebisbat.

Casal Font d’en Fargues (2011)

Al març de 2007, l’Ajuntament arriba a un acord de compra amb l’Arquebisbat i es presenta el projecte constructiu de la rehabilitació del Casal. Al març del 2009 s’inicien les obres traslladant totes les activitats a espais cedits pel Districte i la parròquia de Sant Antoni de Pàdua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s